La mare

Era una dona alta, una mica corbada. El seu cos, desfet pel llarg treball i pels cops del marit, es movia silenciosament i com de costat, igual que si tingués por d’ensopegar amb algú. La cara ampla, ovalada, solcada d’arrugues i embotornada, s’il·luminava amb uns ulls foscos, tristos i angoixats, com els de la majoria de les dones del raval. Sobre l’ull dret hi tenia una profunda cicatriu que li alçava una mica la cella i donava la impressió com si també l’orella dreta estigués més amunt que no pas l’esquerra. Tot això feia que, per l’expressió del rostre, semblés com si la dona estigués sempre porugament atenta. Enmig dels espessos i foscos cabells brillaven unes motes de pèl gris. Tota ella era suau, trista, submisa…. Heus aquí el personatge, la mare, que, amb el fill enviat a la Sibèria, lluitarà pels seus ideals: una dona que ha viscut tota la seva vida resignada, es transmuta en una activa defensora dels oprimits.